COBLES  A

SANTA B└RBARA

que es canten a Vallfogona de Riucorb

 

  Venerada en Vallfogona,
siau patrona
de qui vostres llaors canta,
oh BÓrbara, verge i santa.

De viciosa i gentil planta,
sent flor santa,
la primera llum del dia
vÚreu a Nicomadia:
mes no aguanta
vostre zel, d'idolatria,
los enganys i els abandona.

Vostra fe en Cristo posada,
fecundada
del baptisme en font divina,
per a fer-vos hero´na
matisada
amb varietat peregrina
de virtuts se perfecciona.

Vostra bellesa reclosa.
no obstant gosa
dins l'alta torre en quŔ habita,
del tracte, que us facilita
com a Esposa,
Jesucrist, que allÝ us visita
i d'amant vostre blasona.

Vostre pare a tal clausura,
presˇ dura,
sols dos finestres destina:
vostre ingeni en fer atina
l'obertura
tercera, amb quŔ la Trina
De´tat idea ens dˇna.

Una creu en pedra dura,
s'apressura
vostra mÓ a deixar impresa;
en vista de tal empresa
la ternura
de vostre amor mÚs encesa
celestials himnes entona.

Si algun Ýdol se us presenta,
tal argumenta
la fe que en zel vos abrasa;
que als Ýdols de vostra casa,

no contenta
d'esculpir-los, los arrasa,
i a Jes˙s aixÝ pregona.

L'inic pare a l'ira cega,
tot s'entrega
quan veu vostra fe zelosa
per Jes˙s, que a ser esposa
d'altre es nega,
son punyal, mort horrorosa
destina a vostra persona.

A l'instant s'obrÝ una penya
i us ensenya
vostre Esp˛s rara acollida,
on se guerde vostra vida.
mes s'empenya
lo pare, que sere-ho oblida
i en sa rÓbia mÚs s'encona.

Qual saiˇ en sa ira estranya,
molt s'afanya,
vos sacut, arrastra, aterra,
amb feres mans vos aferra
i les banya
en sang que rega la terra,
pels colps que sobre colp dˇna.

Al Prefecte, en fi, us presenta,
per si us  tenta
amb promeses i blandura,
mes advertint que Ús locura
lo que intenta,
de vostre cos la ternura
als durs saions abandona.

Ells, qual bŔsties carnisseres,
mil maneres
de torturar-vos destinen,
amb foc i quantes atinen
penes feres
vostra constÓncia examinen,
que amb  tals lauros se corona

Sent tota Vˇs una llaga,
vos halaga
Jes˙s: vos cura i conforta,
mes com per šo no es reporta
ni s'apaga

l'odi ardent, que el jutge aborta,
nous llorers vos proporciona.

Los malvats que us secrifiquen
vos dupliquen
los turments amb lligadures,
vos desgarren les juntures
i us apliquen
planxes roents i punxes dures
com la hist˛ria fiel menciona.

Vostre pare veu cansada
l'ira osada,
que els castos pits vos arranca:
quan als saions forša manca,
sa mÓ irada
vos obre al cel porta franca,
puix mÓrtir vos fa i corona.

Al Prefecte injust alcanša,
la venjanša
que s'atraguÚ el parricida,
puix los trenca un llamp la vida
que DÚu llanša:
se lamenta el cel i us crida:
quan en la vostra mort trona.

Vallfogona, que us implora,
protectora,
sia baix vostra esmerada
grÓcia i poder emparada,
puix deutora
al cel i a vos obligada,
vostres portentos pregona.

Mostra-us al ser reclamada
advocada,
de pedra que els camps arru´na,
de llamps i de repentina
mort sobtada,
guardau-nos: puix mÓ divina
amb tals grÓcies nos abona.

Venerada en Vallfogona,
siau patrona,
de qui vostres llaors canta,
oh BÓrbara, verge i santa.