CURIOSITATS                                   
relacionades amb la figura del RECTOR DE VALLFOGONA

 

  Garcia en els carrers.   Garcia en l'arquitectura.   Garcia en les cançons.  Sardana del Rector.   Garcia en la premsa. 
 Garcia esdevingut propagandista.  Garcia en marca de vi.     Un manuscrit.    Garcia al Museu Episcopal de Vic  

    Garcia en els carrers                                         


A la centúria del 1800 la popularitat de mossèn Francesc Vicent Garcia fou tanta que diverses poblacions van dedicar-li un dels seus carrers.   Així, avui encara, trobem el carrer Rector de Vallfogona o amb el nom de Vicenç Garcia a:

 

Vic
Reus
Lleida
Tortosa
Barcelona
Santa Bàrbara
Vallfogona de Riucorb

   Garcia en l'arquitectura                                      

 
La façana de l'Ajuntament de Tarragona fou rehabilitada durant els anys 1860 -1870.  Es tracta d'una obra d'estil neoclàssic ornamentada amb diversos relleus  al.legòrics  relacionats amb fets històrics, i amb una gran diversitat de medallons, estàtues i busts  de personatges vinculats a la ciutat.
Tarragona va voler distingir i honorar  Francesc Vicent Garcia, situant en la part més alta de l'edifici un bust del nostre famós Rector.  Just al costat s'hi pot veure una reproducció fotogràfica proporcionada per en Manel Callao. 

Es ben documentat que va passar una temporada a Tarragona al servei de l'arquebisbe Joan de Montcada.  Segur que va seguir molt de prop les picabaralles, que enfrontaren el nou prelat amb les autoritats civils, originades per conflictes protocolaris en ocasió de l'entrada  a la ciutat per  prendre posició  del Palau Episcopal.  Ha arribat fins a nosaltres un sonet de Mn. Vicent, insòlitament bilingüe, que resulta ser un bon testimoni d'aquells fets.		  
 


-- Monseñor illustrísimo ha mandado
que se humillen esas porras  -- Com les porres?
Ans vendrem les gramalles i les gorres.
-- Pues presumir de hablalle es escusado

De guardar nostre dret tindrem cuidado.
-- Todo fundar será en el aire torres.
-- Som per ventura ací cònsols de borres?
-- De lo que sean se nos da un cornado.

-- Ai cap de no de tal, ha la faena!
Vent la ciutat aquesta desmesura,
no es facen festes fins que açò millora.

-- Que sea todo muy en hora buena,
que no es es Arzobispo criatura
que, porque no le hacen fiestas, llora.


 En aquesta època, per manament de l'arquebisbe metropolità, F.Vicent Garcia acompanyà el Virrei de Catalunya  en un viatge per mar des de Barcelona a Salou.  Un extens  poema  recorda les peripècies passades en aquella infortunada travessia degut a una forta tormenta.
Joan Serra i Vilaró, arqueòleg, mediavalista i canonge a la Seu tarragonina va lligar l'estada  del Rector de Vallfogona a Tarragona amb l'atribució de l'autoria  de l'anomenat Quitxot d'Avellaneda.  El pseudònim Avellaneda, segons ell, no és altre que Garcia, rector de Vallfogona.   Va argumentar aquesta hipòtesi en diverses conferències i publicacions.

 

   

 
L'antic Teatre de la Santa Creu de Barcelona estava situat a la part baixa de les Rambles. L'any 1787 un violent incendi el destruí completament.  Es va reconstruir i a l'any següent ja s'inaugurà de bell nou.  Anys més tard en canviaren el nom i s'anomenà Teatre Principal.   El frontisfici estava enriquit amb diversos  relleus, medallons i estàtues. Unes   escultures sobre pedestals  representaven quatre poetes famosos de l'època: Lope de Vega, Calderón, Garcia (Rector  de Vallfogona) i Requena. Dissortadament aquestes figures desaparegueren l'any 1915 com a conseqüència d'un nou incendi de l'edifici.  En les imatges annexes s'hi pot  veure l'antiga façana i un detall del bust de F.Vicent Garcia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Escultura de F. Vicent Garcia,
amb un posat reflexiu,
que estava situada als jardins del
Balneari de Vallfogona de Riucorb. 

  Garcia en les cançons                                            


 Quim Xena

  

Quim Xena, és una mena de trobador-joglar que posa música a textos de poetes catalans  d'abans i d'ara, tant d'autors de gran renom com d'altres gairebé desconeguts.  Ha recorregut moltes escoles dels pobles de Catalunya difonent amb la seva poderosa veu i amb els acords de la seva guitarra  versos d'escriptors de la nostra terra. És també un excel.lent intèrpret d'havaneres.

Ha compost una deliciosa melodia per un poema de F.Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona.  Ell mateix amb la guitarra i en conjunt amb la seva muller, interpreta la cançó que ha titulat: A una pastora.  Es pot escoltar aquesta bella tonada amb el sistema de so de l'ordinador..         

  


Rosa d'Osor
 



RealAudio    WMA   

 Per escoltar l'enregistrament proposo tres formats: *rm i wma.  Cal tenir, però,  instal.lat el reproductor multimèdia Real Player o Windows Media Player o un compatible.   Cas de no tenir-lo, es pot obtenir gratuïtament des d'aquí estant, clicant el logotip  adient.   

 		   

A una esquiva hermosura 
demanant-li lo seu amant un petit favor
(A una pastora)

Ton aire i ton donaire és tan estrany
que no hi ha, en aquest lloc, home de seny
que a amar ta bisarria no se empeny;
si bé que tots s'empenyen per son dany;
perquè tos ulls fent ganyes, ab engany
atrauen als qui tracten amb desdeny,
i, sent més blanca i freda que Montseny,
per a caçar els pastors tens un parany;
no és molt que a mi em caçares amb tal giny
que, si mir ta bellesa prop o lluny
la veig més cotoneta que un codony,
mon cor, sens llibertat, de dol se tiny,
i unes llàgrimes llança com un puny,
si no vols dar-me un consonant en cony.

Francesc Vicent Garcia  
        

 

El cantor-rapsoda Celdoni Fonoll musicà també dos poemes del Rector que ell mateix interpretà  en un memorable recital  a Vallfogona de Riucorb en ocasió de celebrar-se el 350è centenari del traspàs de FrancescVicent Garcia (1974-1975).
Més endavant  Bons consells a una minyona es va incloure en l'enregistrament del seu primer disc.


Bons consells a una minyona

Vés a buscar espinacs
minyona, puix tant ho vols;
mes guarda que'ls caragols
no't toquen amb sos llimacs.

Mira com poses lo peu,
guarda bé, amada germana,
aqueixa roba de grana
que no té estima ni preu;

no'n faças tela de sacs,
vés remirada com sols:
mes guarda que'ls caragols
no't toquen a amb sos llimacs.

De aquella mostra argentada
lo engany, minyona coneix;
que lo que plata apareix
és una bava malvada:

del exterior no't pag
que's capa d'engany i dols:
mes guarda que'ls caragols
no't toquen a amb sos llimacs.

 


A les funeràries del interès

Diuen que és mort lo Interés;
 jo no en crec res.

Tal era la tirania
de aquest fill de algun vil pare
que a tot lo món, i a sa mare,
baix son imperi tenia.
Enujà's lo Amor un dia
contra son injust poder;
un tir diu que li va fer
de què morí poc després:
Diuen que és mort lo Interés;
 jo no en crec res.

Restà de la fletxa dura
(més traspassat que una esponja)
enamorat de una monja,
que és la major desventura.
Dava un tesor per la cura,
peró un tesor no hi bastava,
que ella mil li'n demanava
per tocar-li un dit només:
Diuen que és mort lo Interés;
jo no en crec res.

 

Joan Amades, en la seva obra Folklore de Catalunya recull aquesta cançó popular que parla del Rector de Vallfogona i de la seva calamitosa majordona


LA MAJORDONA DEL RECTOR DE VALLFOGONA
  Lo Rector de Vallfogona
n'ha caigut en gran baixesa;
una dona n'ha llogat
que no es pot tenir de vella.
--Jo mai més,
de velles, en llogaria;
jo mai més,
de velles, no en vull cap més.
Quan ne són en el tractar:
--Senyor Rector, sóc aiguadera,
les borres, en el celler,
les filo com una seda.--
Ella quan va a treure el vi
posa el cap sota l'aixeta
i, si no en té prou d'això,
s'hi posa amb l'escudelleta.
Ella quan fregeig el peix
no tira oli a la paella;
les gotetes del seu nas
sembles gotes de mantega.
Ella quan va a plegar els llits
es moca amb les cuixineres.
El senyor Rector ja ho veu:
--Ai, la porca de la vella!

Als anys 70 el grup "La Trinca" també recordava el Rector de Vallfogona en una de les seves composicions.

   Escolà ratapà menja rates, menja rates,
escolà ratapà menja rates per sopar.
L'escolà de Molló per sopar no menja rates,
l'escolà de Molló sopa amb el senyor rector.
Si està sol, si està sol el Rector de Vallfogona,
si està sol, si està sol salta, ball i fa el que vol.
El rector tot content ja s'ha polit la sotana,
el rector tot content ja vesteix com l'altra gent.

     Garcia en la dança popular                                  


La sardana del
Rector

 

   També la popularitat del Rector arribà al món de la sardana.  I és que en mig de l'extens repertori de la nostra dança autòctona n'hi ha una que porta per títol Sardana del Rector.  El músic tarragoní  en Joan Andreu i Garriga, prolífic compositor  de sardanes, rebé l'encàrrec per part de la Fundació d'Història i Art Roger de Belfort de confeccionar una sardana dedicada al Rector de Vallfogona.  L'any 1991 s'estrenà i enregistrà la nova composició que fou interpretada per la cobla La Principal de Tarragona.
Podeu sentir-la aquí en format WMA.          


Ha aparegut una nova  una nova sardana dedicada a Vicent Garcia: 

Vallfogona, al seu Rector

És una composició original de Tomàs Gil i Membrano.   S'estrenà al peu de la Muralla de Tarragona el dia el 9 de setembre de l'any 2006 amb la cobla La Principal de Tarragona.   N'he aconseguit una còpia que gentilment m'ha proporcionat un vallfogoní, estusiasta col·leccionista de sardanes , en Ramon Martí Queraltó.
Ben aviat es podrà escoltar des d'aquí mateix.


      Garcia en la premsa antiga                                   

L'any 1878, circulà una atípica revista de temàtica vallfogonina  titulada Lo vallfogoní.  La tirada, indubtablement, deuria ser molt reduïda. perquè la  publicació, curiosament era feta a mà,  manuscrita, i així es distribuïa.   La imatge reprodueix la portada del numero 4.  Podem  constatar com era impossible parlar de Vallfogona i no mencionar el seu famós Rector.  El dibuix situat en la part superior esquerra mostra un bust de Mn. F.Vicent Garcia.   Hom es sorprèn, alhora, que una publicació d'aquesta mena es redactés des de Barcelona.  

 

Publicacions vuitcentistes que es referiren al Rector


LA LLUMANERA DE NOVA YORK.
Revista mensual en català, editada a Nova York per Artur Cuyàs i il.lustrada amb dibuixos d'en Felip Cusahcs. (1874-1881)
Clicant la portada es pot veure un interessant reportatge gràfic d'unes festes en honor del Rector l'any 1879.

 

 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.  Setmanari humorístic d'ideologia republicana. de gran difusió.  L'editava la Llibreria Espanyola. (1872-1839).

 


L'ESCUT DE CATALUNYA.  Setmanari català il.lustrat editat a Barcelona per Josep Fiter (1879-1880). Divulgava esveniments notables  i enaltia personatges il.lustres de Catalunya.

 

EL BORINOT.
Setmanari humorístic, de crítica política. 
L.Bertran i J.Aragay. reproduïa textos antics. (1923-1927).

LO RECTOR DE VALLFOGONA
Aparegué a Barcelona al juliol de l'any 1874.
De tendència anticarlina, però tocava també temes costumistes.

EL RECTOR DE VALLFOGONA
Setmanari satíric  publicat a Barcelona, a partir de l'abril del 1902.  Pretenien fer riure en català. Edició il.lustrada  amb la col.laboració dels dibuixants Bagaria i Costa. Sortia cada dijous i el preu de venda era de 10 cèntims.


 

 


 LA VEU DE MONTSERRAT
Setmanari fundat per Jaume Colell a Vic l'any 1878.
 Hi col.laborà Jacint  Verdaguer.

  i... moltes d'altres  com:
          L'abella d'or
         La Copona

   Garcia motiu de certàmens poètics                     

A Tortosa, des d'uns quants anys ençà es ve celebrant  un concurs de poesia que porta per nom Francesc Vicenç Garcia Rector de Vallfogona.  Veiem-ne la captura de la convocatòria d'enguany, apareguda a Internet:

 

      Garcia al Museu Episcopal de Vic           

A l'arxiu del Museu Episcopal de Vic també hi trobem la presència de F.V. Garcia.  Allí hi hem pogut veure un llibre manuscrit de poesies del Rector de Vallfogona, escrit amb una molt bona caligrafia.  És un volum de 268 pàgines de 205 x 155 mm. amb coberta de pergamí flexible.  El manuscrit és posterior a la data de seva mort però molt anterior a la primera publicació impresa de les seves composicions, excepció feta del Sermó predicat a la catedral de Girona per les exèquies del rei Felip III, únic text que s'estampà en vida del rector-poeta (1622).
El qui fou promotor de la creació i conservador del Museu, Josep Gudiol (1872-1931), en el seu treball Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic va notificar: "En la primera fulla consta manuscrit l'ex-libris de mossèn Josep Comas i la data 1692, d'escriptura certament posterior a la del volum"

clicleu per obtenir una visió a mida real

                                                                                                                                 

  Garcia esdevingut propagandista                         


Mira per on el nostre bon Rector va ésser utilitzat com a mitjà propagandístic d'un setmanari humorístic que no va dubtar de titular la seva publicació El Rector de Vallfogona (1902) i d'instrumentalitzar la seva fama i popularitat per a promoure aquell periòdic.  Ho van fer amb aquests versos:

 


El Rector de Vallfogona
Si voleu riure, llegiu
El Rector de Vallfogona
 

Des de Perpinyà a Gandia,
dels Pirineus fins al mar,
és un poeta popular
el doctor Vicens Garcia.
En sos escrits hi ha alegria
per alegrar a Barcelona
i us dirà tota persona 
que s'aprecïi un poc de viu:
Si voleu riure, llegiu
El Rector de Vallfogona.

En sos sonets i quintilles
hi trobareu meravelles,
l'amor pinta les donzelles
amb les frases més senzilles;
però en canvi a les més pilles
que d'això tant se'ls hi endona
llavors los hi engipona
un estil tan clar i tan viu
que per a riure, llegiu
El Rector de Vallfogona.

Ell sap la història secreta
de la viuda desinvolta
i l'explica amb tanta solta
com no ho fa cap més poeta.
Ningú la basa li empeta
per burlar-se una estona
de la dama carrinclona
que a tothom fa la viu-viu,
i si no ho creieu, llegiu
El Rector de Vallfogona.
Fins l'avia més ensopida
dels poblets de la muntanya
sap prou bé la seva manya
i sa vena divertida.
Son bon humor no té mida
amb més sal que hi ha a Cardona,
i tan a Reus com a Tona,
al Putxet o a Montsoliu,
si voleu riure, llegiu
El Rector de Vallfogona.

Sos qüentos són de primera,
tothom celebra sa gràcia,
tothom plora sa desgràcia
i sa memòria venera.
Catalunya encara espera
qui faci una obra tan bona,
puix si gust té una persona
de trobar una humor ben viu
ja se sap, lectors, llegiu
El Rector de Vallfogona.

Aquell geni sens rival
avui ressucita aquí
fent-se de nou paladí
de la sàtira moral.
Torna disposat com cal
a fer riure Barcelona
i si hi hagués cap persona
que en res gosi desmentir-ho,
ja ho sabeu, dijous llegiu
El Rector de Vallfogona

 

      Garcia esdevingut marca de vi                 



Ha fet fortuna la creença que l'anomenat vi de missa és un bon vi.
En un restaurant barcelonès , en la carta de vins negres, s'hi pot trobar una marca insòlita: "Rector de Vallfogona"  4' 80 €
Vet aquí, que el mestre de vins d'aquest establiment, enòleg i alquimista d'afició, va tenir la rara pensada d'associar vi de missa amb rector i l'ha menat a batejar la seva elaborada creació alquímica amb el nom :  Amalgama Vitriòlica del Rector de Vallfogona.
 
 Quina  fama més curiosa la de mossèn Garcia que s'ha de veure fins i tot posant marca a un vi !

  Un manuscrit auotògraf - La lletra de mossèn  Garcia  

Primera partida manuscrita (11-2-1608) assentada per la mà de F.V.Garcia com a rector de la Parròquia Santa Maria de Vallfogona de Riucorb  en  el llibre de registre de defuncions del poble.   El biògraf Mn. Ramon Corbella va poder fer-ne una reproducció abans de les destroces de la guerra civil.  Figura en la seva obra Lo Rector de Vallfogona i los seus escrits, publicada l'any 1921.

   Vui als onze de febrer del any
mil siscents i vuit morí  Mateua Corbella del Molí de Dalt, viuda, fonc sepultada solemnement als dotze, assitiren a la sepultura deu preveres i predicà lo senyor rector de Savellà. Ha rebut la dita difunta tots los sacraments de la Santa Mare Iglésia i ha fet testament.
Al dia divuit se li féu la novena i cap de any, foren quaranta capellans i predicà lo rector de Vallfogona.
Sa pagat los drets parroquials.