|
|
|
Garcia en els carrers
A la centúria del 1800 la popularitat de mossèn Francesc Vicent Garcia fou tanta que diverses poblacions van dedicar-li un dels seus carrers. Així, avui encara, trobem el carrer Rector de Vallfogona o amb el nom de Vicenç Garcia a:
![]()
Vic
Reus
Lleida
Tortosa
Barcelona
Santa Bàrbara
Vallfogona de Riucorb
Garcia en l'arquitectura
La façana de l'Ajuntament de Tarragona fou rehabilitada durant els anys 1860 -1870. Es tracta d'una obra d'estil neoclàssic ornamentada amb diversos relleus al.legòrics relacionats amb fets històrics, i amb una gran diversitat de medallons, estàtues i busts de personatges vinculats a la ciutat. Tarragona va voler distingir i honorar Francesc Vicent Garcia, situant en la part més alta de l'edifici un bust del nostre famós Rector. Just al costat s'hi pot veure una reproducció fotogràfica proporcionada per en Manel Callao. Es ben documentat que va passar una temporada a Tarragona al servei de l'arquebisbe Joan de Montcada. Segur que va seguir molt de prop les picabaralles, que enfrontaren el nou prelat amb les autoritats civils, originades per conflictes protocolaris en ocasió de l'entrada a la ciutat per prendre posició del Palau Episcopal. Ha arribat fins a nosaltres un sonet de Mn. Vicent, insòlitament bilingüe, que resulta ser un bon testimoni d'aquells fets. |
||
|
|
L'antic Teatre de la Santa Creu de Barcelona estava situat a la part baixa de les Rambles. L'any 1787 un violent incendi el destruí completament. Es va reconstruir i a l'any següent ja
s'inaugurà de bell nou. Anys més tard en
canviaren el nom i
s'anomenà Teatre
Principal. El frontisfici estava enriquit amb diversos
relleus, medallons i estàtues.
Unes escultures sobre pedestals representaven quatre poetes famosos de
l'època: Lope de Vega, Calderón, Garcia (Rector de Vallfogona) i Requena. Dissortadament
aquestes figures desaparegueren l'any 1915 com a conseqüència d'un nou
incendi de l'edifici. En les imatges
annexes s'hi pot veure
l'antiga façana i un detall del bust de F.Vicent Garcia. |
|
![]() |
Escultura de F. Vicent Garcia,
amb un posat
reflexiu,
que estava situada als jardins del
Balneari de Vallfogona de
Riucorb.

Garcia en les cançons
|
|
Quim Xena,
és una mena de trobador-joglar que posa música a textos de poetes catalans
d'abans i d'ara, tant d'autors de gran renom com d'altres gairebé desconeguts.
Ha recorregut moltes escoles dels pobles de Catalunya difonent amb la seva poderosa veu i amb
els acords de la seva guitarra versos d'escriptors de la nostra terra.
És també un excel.lent intèrpret d'havaneres. |
||
|
|
|
Per escoltar l'enregistrament proposo tres formats: *rm i wma. Cal tenir, però, instal.lat el reproductor multimèdia Real Player o Windows Media Player o un compatible. Cas de no tenir-lo, es pot obtenir gratuïtament des d'aquí estant, clicant el logotip adient. |
A una
esquiva hermosura Ton aire i ton
donaire és tan estrany Francesc
Vicent Garcia |
El cantor-rapsoda Celdoni Fonoll musicà també dos poemes del Rector que ell mateix interpretà en un memorable recital a Vallfogona de Riucorb en ocasió de celebrar-se el 350è centenari del traspàs de FrancescVicent Garcia (1974-1975).
Més endavant Bons consells a una minyona es va incloure en l'enregistrament del seu primer disc.
|
|
|
Joan Amades, en la seva obra Folklore de Catalunya recull aquesta cançó popular que parla del Rector de Vallfogona i de la seva calamitosa majordona
|
|
||
![]() |
Lo Rector de Vallfogona n'ha caigut en gran baixesa; una dona n'ha llogat que no es pot tenir de vella. --Jo mai més, de velles, en llogaria; jo mai més, de velles, no en vull cap més. Quan ne són en el tractar: --Senyor Rector, sóc aiguadera, les borres, en el celler, les filo com una seda.-- Ella quan va a treure el vi posa el cap sota l'aixeta i, si no en té prou d'això, s'hi posa amb l'escudelleta. Ella quan fregeig el peix no tira oli a la paella; les gotetes del seu nas sembles gotes de mantega. Ella quan va a plegar els llits es moca amb les cuixineres. El senyor Rector ja ho veu: --Ai, la porca de la vella! |
|
Als anys 70 el grup "La Trinca" també recordava el Rector de Vallfogona en una de les seves composicions.
|
|
Escolà
ratapà menja rates, menja rates, escolà ratapà menja rates per sopar. L'escolà de Molló per sopar no menja rates, l'escolà de Molló sopa amb el senyor rector. Si està sol, si està sol el Rector de Vallfogona, si està sol, si està sol salta, ball i fa el que vol. El rector tot content ja s'ha polit la sotana, el rector tot content ja vesteix com l'altra gent. |
Garcia en la dança popular
Garcia en la premsa
antiga
![]() |
L'any 1878, circulà una atípica revista de temàtica vallfogonina titulada Lo vallfogoní. La tirada, indubtablement, deuria ser molt reduïda. perquè la publicació, curiosament era feta a mà, manuscrita, i així es distribuïa. La imatge reprodueix la portada del numero 4. Podem constatar com era impossible parlar de Vallfogona i no mencionar el seu famós Rector. El dibuix situat en la part superior esquerra mostra un bust de Mn. F.Vicent Garcia. Hom es sorprèn, alhora, que una publicació d'aquesta mena es redactés des de Barcelona. |
|
Publicacions vuitcentistes que es referiren al Rector |
||||
LA LLUMANERA DE NOVA YORK. Revista mensual en català, editada a Nova York per Artur Cuyàs i il.lustrada amb dibuixos d'en Felip Cusahcs. (1874-1881) Clicant la portada es pot veure un interessant reportatge gràfic d'unes festes en honor del Rector l'any 1879.
LA ESQUELLA DE LA TORRATXA. Setmanari humorístic d'ideologia republicana. de gran difusió. L'editava la Llibreria Espanyola. (1872-1839).
|
|
|||
|
|
EL BORINOT. |
|
||
|
|
LO
RECTOR DE VALLFOGONA
Aparegué a Barcelona al juliol de l'any 1874. D EL RECTOR DE VALLFOGONA Setmanari satíric a Barcelona, a partir de l'abril del 1902. Pretenien fer riure en català. Edició il.lustrada amb la col.laboració dels dibuixants Bagaria i Costa. Sortia cada dijous i el preu de venda era de 10 cèntims. |
|
||
|
|
|
|||
Garcia motiu de certàmens poètics
A Tortosa, des d'uns quants anys ençà es ve celebrant un concurs de poesia que porta per nom Francesc Vicenç Garcia Rector de Vallfogona. Veiem-ne la captura de la convocatòria d'enguany, apareguda a Internet:
![]()
Garcia al Museu Episcopal de Vic
A l'arxiu del Museu Episcopal de Vic també hi trobem la presència de F.V. Garcia. Allí hi hem pogut veure un llibre manuscrit de poesies del Rector de Vallfogona, escrit amb una molt bona caligrafia. És un volum de 268 pàgines de 205 x 155 mm. amb coberta de pergamí flexible. El manuscrit és posterior a la data de seva mort però molt anterior a la primera publicació impresa de les seves composicions, excepció feta del Sermó predicat a la catedral de Girona per les exèquies del rei Felip III, únic text que s'estampà en vida del rector-poeta (1622).
El qui fou promotor de la creació i conservador del Museu, Josep Gudiol (1872-1931), en el seu treball Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic va notificar: "En la primera fulla consta manuscrit l'ex-libris de mossèn Josep Comas i la data 1692, d'escriptura certament posterior a la del volum"
Garcia esdevingut propagandista
Mira per on el nostre bon Rector va ésser utilitzat com a mitjà propagandístic d'un setmanari humorístic que no va dubtar de titular la seva publicació El Rector de Vallfogona (1902) i d'instrumentalitzar la seva fama i popularitat per a promoure aquell periòdic. Ho van fer amb aquests versos:
|
|
||
|
Des de Perpinyà a Gandia, En sos sonets
i quintilles Ell sap la
història secreta |
Fins l'avia més ensopida dels poblets de la muntanya sap prou bé la seva manya i sa vena divertida. Son bon humor no té mida amb més sal que hi ha a Cardona, i tan a Reus com a Tona, al Putxet o a Montsoliu, si voleu riure, llegiu El Rector de Vallfogona. Sos qüentos són de
primera, Aquell geni sens rival
|
|
Garcia esdevingut marca de vi
|
|
Un manuscrit auotògraf - La lletra de mossèn
Primera partida manuscrita (11-2-1608) assentada per la mà de F.V.Garcia com a rector de la Parròquia Santa Maria de Vallfogona de Riucorb en el llibre de registre de defuncions del poble. El biògraf Mn. Ramon Corbella va poder fer-ne una reproducció abans de les destroces de la guerra civil. Figura en la seva obra Lo Rector de Vallfogona i los seus escrits, publicada l'any 1921.
|
|
Vui als onze de
febrer del any mil siscents i vuit morí Mateua Corbella del Molí de Dalt, viuda, fonc sepultada solemnement als dotze, assitiren a la sepultura deu preveres i predicà lo senyor rector de Savellà. Ha rebut la dita difunta tots los sacraments de la Santa Mare Iglésia i ha fet testament. Al dia divuit se li féu la novena i cap de any, foren quaranta capellans i predicà lo rector de Vallfogona. Sa pagat los drets parroquials. |