CURIOSITATS                                   
relacionades amb la figura del RECTOR DE VALLFOGONA

 

 Garcia en els carrers Garcia en l'escultura. Garcia en les cançons Sardanes del Rector  Garcia en la premsa
En certàmens poètics En etiquetes de vins Al Museu Epis. de Vic  Garcia propagandista Garcia a la cuina
En carta de vins A les medecines Un manuscrit Gaudí i el Rector de Vallfogona Una dècima il·lustrada

    Garcia en els carrers                                         


A la centúria del 1800 la popularitat de mossèn Francesc Vicent Garcia fou tanta que diverses poblacions van dedicar-li un dels seus carrers.   Així, avui encara, trobem el carrer Rector de Vallfogona o amb el nom de Vicenç Garcia a:


 

Vic
Reus
Lleida
Tortosa
 Barcelona
 El Vendrell
Santa Bàrbara
Vallfogona de Riucorb

   Garcia en l'arquitectura                                      

  La façana de l'Ajuntament de Tarragona fou rehabilitada durant els anys 1860 -1870.  Es tracta d'una obra d'estil neoclàssic ornamentada amb diversos relleus  al.legòrics  relacionats amb fets històrics, i amb una gran diversitat de medallons, estàtues i busts  de personatges vinculats a la ciutat.
Tarragona va voler distingir i honorar  Francesc Vicent Garcia, situant en la part més alta de l'edifici un bust del nostre famós Rector, realitzat per Bernat Verderol.
Es ben documentat que F.Vicent Garcia va passar una temporada a Tarragona al servei de l'arquebisbe Joan de Montcada.  Segur que va seguir molt de prop les picabaralles, que enfrontaren el nou prelat amb les autoritats civils, originades per conflictes protocolaris en ocasió de l'entrada  a la ciutat per  prendre posició  del Palau Episcopal. 
 Ens ha arribat un sonet de Mn. Vicent, insòlitament bilingüe, que resulta ser un bon testimoni d'aquells fets.		  
 

-- Monseñor illustrísimo ha mandado
que se humillen esas porras  -- Com les porres?
Ans vendrem les gramalles i les gorres.
-- Pues presumir de hablalle es escusado

De guardar nostre dret tindrem cuidado.
-- Todo fundar será en el aire torres.
-- Som per ventura ací cònsols de borres?
-- De lo que sean se nos da un cornado.

-- Ai cap de no de tal, ha la faena!
Vent la ciutat aquesta desmesura,
no es facen festes fins que açò millora.

-- Que sea todo muy en hora buena,
que no es es Arzobispo criatura
que, porque no le hacen fiestas, llora.


 En aquesta època, per manament de l'arquebisbe metropolità, F.Vicent Garcia acompanyà el Virrei de Catalunya  en un viatge per mar des de Barcelona a Salou.  Un extens  poema  recorda les peripècies passades en aquella infortunada travessia degut a una forta tormenta.
Joan Serra i Vilaró, arqueòleg, mediavalista i canonge a la Seu tarragonina va lligar l'estada  del Rector de Vallfogona a Tarragona amb l'atribució de l'autoria  de l'anomenat Quitxot d'Avellaneda.  El pseudònim Avellaneda, segons ell, no és altre que Garcia, rector de Vallfogona.   Va argumentar aquesta hipòtesi en diverses conferències i publicacions.

 

   

    L'antic Teatre de la Santa Creu de Barcelona estava situat a la part baixa de les Rambles. L'any 1787 un violent incendi el destruí completament.  Es va reconstruir i a l'any següent ja s'inaugurà de bell nou.  Anys més tard al 1847, el reformaren i en canviaren el nom i s'anomenà Teatre Principal.   El frontisfici l'enriquiren amb diversos  relleus, medallons i estàtues. Unes   escultures sobre pedestals, per sobre la balconada,  representaven quatre poetes famosos de l'època: Lope de Vega, Calderón, Requeno i Garcia (el Rector de Vallfogona). Ho detalla bé Víctor Balaguer en l'obra Las calles de Barcelona (ed. Salvador Manero, 1866).
Dissortadament aquestes figures desaparegueren l'any 1915 com a conseqüència d'un nou incendi de l'edifici.
En les imatges annexes s'hi pot  veure l'antiga façana i un detall del bust de Vicent Garcia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Escultura de F. Vicent Garcia,
amb un posat reflexiu,
que estava situada als jardins del
Balneari de Vallfogona de Riucorb. 

 Incomprensiblement
es va retirar el monument
 sense cap mena d'explicació

 

 

     Garcia i Gaudí                                      


LES CARROSSES AL·LEGÒRIQUES D'EN GAUDÍ


Antoni Gaudí

                    
El mes de setembre de 1879, al poble de Vallfogona de Riucorb, es va  commemorar el 250è aniversari de la mort de Francesc Vicent Garcia, més conegut amb el sobrenom de El Rector de Vallfogona.  El català universal Antoni Gaudí va col.laborar en aquesta efemèride ideant uns prototipus de carrosses al·legòriques amb el propòsit d'organitzar una cavalcada pels carrers de la vila.  Va dissenyar quatre carruatges guarnits, que representaven la sega, la verema i la recol.leció d'olives. Del darrer no en coneixem el simbolisme.
Recentment he conegut l'existència d'un esborrany previ, que no va signat.  L'he aconseguit gràcies a la col·laboració del vallfogoní Joan Guim.  Aquest esbós es conserva al Museu de Reus i els altres quatre originals són a l'Arxiu de la Càtedra Gaudí de Barcelona.


La recol·lecció de l'oli

La sega

La verema

sense títol

primer esborrany

 

    Garcia en les cançons                           

Joan Amades, en la seva monumental obra Folklore de Catalunya recull aquesta cançó popular que parla del Rector de Vallfogona i de la seva calamitosa majordona.  No en coneixem l'autor de l'antiga melodia.
 


LA MAJORDONA DEL RECTOR DE VALLFOGONA
    Lo Rector de Vallfogona
n'ha caigut en gran baixesa;
una dona n'ha llogat
que no es pot tenir de vella.
--Jo mai més,
de velles, en llogaria;
jo mai més,
de velles, no en vull cap més.
Quan ne són en el tractar:
--Senyor Rector, sóc aiguadera,
les borres, en el celler,
les filo com una seda.--
Ella quan va a treure el vi
posa el cap sota l'aixeta
i, si no en té prou d'això,
s'hi posa amb l'escudelleta.
Ella quan fregeig el peix
no tira oli a la paella;
les gotetes del seu nas
sembles gotes de mantega.
Ella quan va a plegar els llits
es moca amb les cuixineres.
El senyor Rector ja ho veu:
--Ai, la porca de la vella!

Als anys 70 el grup "La Trinca" també recordava el Rector de Vallfogona
 en una de les seves composicions.
 

   Escolà ratapà menja rates, menja rates,
escolà ratapà menja rates per sopar.
L'escolà de Molló per sopar no menja rates,
l'escolà de Molló sopa amb el senyor rector.
Si està sol, si està sol el Rector de Vallfogona,
si està sol, si està sol salta, ball i fa el que vol.
El rector tot content ja s'ha polit la sotana,
el rector tot content ja vesteix com l'altra gent.

Canta-autors com en Celdoni Fonoll i Quim Xena han posat música a alguns poemes del Rector
es poden escoltar en la pàgina TEXTOS MUSICATS

    Les sardanes del Rector                              

La popularitat del Rector arribà també al món de la sardana
 


La sardana del
Rector

 

  
El músic tarragoní  en Joan Andreu i Garriga (Bràfim, 1920).
Músic i compositor de música lleugera.  Va compondre 100 sardanes.
Ostenta la medalla de FrancescMacià (1996). 
 Rebé l'encàrrec per part de la Fundació d'Història i Art Roger de Belfort de compondre una sardana dedicada al Rector de Vallfogona.   L'any 1991 s'estrenà  la nova composició que porta per nom Sardana del Rector.  L'any 1995 s'enregistrà la sardana en casset interpretada per la cobla La Principal de Tarragona.

 Podeu escoltar-la:
 clicant el botonet d'iniciar o el de pausa per silenciar       

 


 Una nova sardana dedicada a Vicent Garcia: Vallfogona, al seu Rector

Tomàs Gil i Membrano (Horta de Sant Joan, 1915.)
Instrumentista, compositor, director...  Un dels autors més prolífics de la música per a cobla.  Creu de Sant Jordi (2010) 
Va compondre 1325 sardanes, entre elles una que porta per nom Valfogona, al seu Rector. 
 Desconeixem que se n'hagi fet cap enregistrament comercial però n'oferim una gravació feta en directe el dia de l'estrena.  Una audició al peu de la Muralla de Tarragona el dia el 9 de setembre de l'any 2006, interpretada per  la cobla La Principal de Tarragona. És un enregistrament gentilment proporcionat per Ramon Martí, estusiasta col·leccionista de sardanes.

       Podeu escoltar-la clicant el botonet d'iniciar o el de pausa per silenciar   


    Una dècima il·lustrada                                         

Curiosa edició d'una dècima
 

 

 

 

Joan Vila i Casas (Vilacasas), fou un destacat pintor i alhora escriptor, ceramista i gravador.
L’any 1961, publicà  de forma anònima , gairebé clandestina, degut a la censura imperant, la  coneguda dècima del Rector de Vallfogona  A un assumpto llepol.    Evidentment, aquest poema i molts d’altres de caire escatològic en aquella època restaren silenciats.

Ës una obra numerada amb un tiratge de 100 exemplars sobre paper Guarro fet a mà.  El que sorprèn en  aquesta edició són les il·lustracions que acompanyen el text.  Vilacasas hi va incorporar 10 aiguaforts d’autor, confeccionats i impresos per ell mateix amb el seu tòrcul de gravació.
 Es tracta doncs d’una obra amb contingut artístic, prou valorada pels col·leccionistes bibliòfils.
Així comencen aquestes cèlebres dècimes que ben bé semblen un elogi als atributs de la femta.

 No serà persona cuerda 
 ni manco estimada en res, 
 ni tampoc bon portuguès, 
 qui dirá mal de la merda; 
 que encara que sia verda,
 blanca, negra, parda o groga, 
 no és just que ningú se moga 
 per a dir sia dolenta, 
 perquè, encara que és pudenta, 
 és antiquíssima droga.

............... per continuar llegint cliqueu  aquí

 

      Garcia en la premsa antiga                           

 L'any 1878, circulà una atípica revista de temàtica vallfogonina  titulada Lo vallfogoní.  La tirada, indubtablement, deuria ser molt reduïda. perquè la  publicació, curiosament era feta a mà,  manuscrita, i així es distribuïa.   La imatge reprodueix la portada del numero 4.  Podem  constatar com era impossible parlar de Vallfogona i no mencionar el seu famós Rector.  El dibuix situat a l'esquerra de la part superior mostra un bust de Mn. F.Vicent Garcia.   Aquesta curiosa publicació es redactava i confeccionava a Barcelona.  

Publicacions vuitcentistes que es referiren al Rector


LA LLUMANERA DE NOVA YORK.
Revista mensual en català, editada a Nova York per Artur Cuyàs i il.lustrada amb dibuixos d'en Felip Cusahcs. (1874-1881).  En sortiren 73 números.

Clicant-ne la portada es pot veure un interessant reportatge gràfic de les festes en honor del Rector l'any 1879.

 

 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.  Setmanari humorístic d'ideologia republicana. de gran difusió.  L'editava la Llibreria Espanyola. (1872-1839).

 


L'ESCUT DE CATALUNYA.  Setmanari català il.lustrat editat a Barcelona per Josep Fiter (1879-1880). Divulgava esveniments notables  i enaltia personatges il.lustres de Catalunya.

 

EL BORINOT.
 Setmanari humorístic, de crítica política. 
L.Bertran i J.Aragay. reproduïa textos antics. (1923-1927).

LO RECTOR DE VALLFOGONA
Aparegué a Barcelona al juliol de l'any 1874.
De tendència anticarlina, però tocava també temes costumistes.
EL RECTOR DE VALLFOGONA
Setmanari satíric  publicat a Barcelona, a partir de l'abril del 1902.  Pretenien fer riure en català. Edició il.lustrada  amb la col.laboració dels dibuixants Bagaria i Costa. Sortia cada dijous i el preu de venda era de 10 cèntims.


 

 


 LA VEU DE MONTSERRAT
Setmanari fundat per Jaume Colell a Vic l'any 1878.
 Hi col.laborà Jacint  Verdaguer.

 i... moltes d'altres  com:
         L'abella d'or
         La Copona

   Garcia motiu de certàmens poètics                    

A Tortosa, des d'uns quants anys ençà es ve celebrant  un concurs de poesia que porta per nom Francesc Vicenç Garcia Rector de Vallfogona.
Veiem-ne la captura de la convocatòria  apareguda a Internet:


     Versos del Rector en etiquetes d'ampolles de vi      

  Vetaquí que la popularitat del nostre personatge encara ven.    Mira per on AIBAR, una imaginativa empresa elaboradora de vins i olis de Darmós (Montsant) ha tingut la feliç i original idea de presentar les ampolles del seu excel·lent vi negre amb un doble etiquetatge.
En un cara de  l'envàs hi ha l'etiqueta comercial, amb el nom i origen del producte i en l'altra una segona etiqueta on s'hi poden llegir versos o dites de poetes catalans.
La fotografia del costat mostra una d'aquestes ampolles per les dues cares. Es pot veure el doble etiquetatge. En aquest cas hi trobem dos curts versos d'en F.Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, que reproduim.             



   XYZ    MONTSANT
   denominació d'origen

CRÍTICA D'UN BON QUADRE
DE SANT LLÀTZER

A nova vida toní
quan Cristo em ressuscità:
torní a morir, però ja
altra volta visc ací.
Entre coses mai oïdes
aquesta podré contar:
que sol me puc alabar
que dos morts tingui i tres vides.
                                   		CRÍTICA D'UNA MALA PINTURA D'UN SANT MÀRTIR

Les mans que m'aturmentaren
no foren en mi tan feres
com les torpes i grosseres
que en aquest llenç me posaren.
D'entre molts lleons isquí
tot sencer i immaculat
i un ase m'ha atropellat
tal qual me veuen aquí.
 


         Garcia al Museu Episcopal de Vic                           

 
A l'arxiu del Museu Episcopal de Vic també hi trobem la presència de F.V. Garcia.  Allí hi hem pogut veure un llibre manuscrit de poesies del Rector de Vallfogona, escrit amb una molt bona caligrafia.  És un volum de 268 pàgines de 205 x 155 mm. amb coberta de pergamí flexible.  El manuscrit és, naturalment, posterior a la data de seva mort però molt anterior a la primera publicació impresa de les seves composicions, excepció feta del Sermó predicat a la catedral de Girona per les exèquies del rei Felip III, únic text que s'estampà en vida del rector-poeta (1622).
El qui fou promotor de la creació i conservador del Museu, Josep Gudiol (1872-1931), en el seu treball Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic va notificar: "En la primera fulla consta manuscrit l'ex-libris de mossèn Josep Comas i la data 1692, d'escriptura certament posterior a la del volum"
 		  

clicar la imatge per ampliar el manuscrit    mi r

 

   Garcia esdevingut propagandista                       

És xocant  com el nostre bon Rector va ésser utilitzat com a mitjà propagandístic d'un setmanari humorístic que no va dubtar de titular la seva publicació El Rector de Vallfogona (1902) i d'instrumentalitzar la seva fama i popularitat per a promoure aquell periòdic.  Ho van fer amb aquests versos:


El Rector de Vallfogona
 Si voleu riure, llegiu
El Rector de Vallfogona
 

Des de Perpinyà a Gandia,
dels Pirineus fins al mar,
és un poeta popular
el doctor Vicens Garcia.
En sos escrits hi ha alegria
per alegrar a Barcelona
i us dirà tota persona 
que s'aprecïi un poc de viu:
Si voleu riure, llegiu
El Rector de Vallfogona.

En sos sonets i quintilles
hi trobareu meravelles,
l'amor pinta les donzelles
amb les frases més senzilles;
però en canvi a les més pilles
que d'això tant se'ls hi endona
llavors los hi engipona
un estil tan clar i tan viu
que per a riure, llegiu
El Rector de Vallfogona.

Ell sap la història secreta
de la viuda desinvolta
i l'explica amb tanta solta
com no ho fa cap més poeta.
Ningú la basa li empeta
per burlar-se una estona
de la dama carrinclona
que a tothom fa la viu-viu,
i si no ho creieu, llegiu
El Rector de Vallfogona.
Fins l'avia més ensopida
dels poblets de la muntanya
sap prou bé la seva manya
i sa vena divertida.
Son bon humor no té mida
amb més sal que hi ha a Cardona,
i tan a Reus com a Tona,
al Putxet o a Montsoliu,
si voleu riure, llegiu
El Rector de Vallfogona.

Sos qüentos són de primera,
tothom celebra sa gràcia,
tothom plora sa desgràcia
i sa memòria venera.
Catalunya encara espera
qui faci una obra tan bona,
puix si gust té una persona
de trobar una humor ben viu
ja se sap, lectors, llegiu
El Rector de Vallfogona.

Aquell geni sens rival
avui ressucita aquí
fent-se de nou paladí
de la sàtira moral.
Torna disposat com cal
a fer riure Barcelona
i si hi hagués cap persona
que en res gosi desmentir-ho,
ja ho sabeu, dijous llegiu
El Rector de Vallfogona

 

 

   Garcia i la cuina                                                  

  Ves per on, la popular contalla de les perdius ha esdevingut inspiració per crear un plat exquisit .
El Club de Cuines de TV3 recull una recepta culinària que segons s'ha pogut esbrinar sembla que és una recepta originària de Tarroja, poble de la Segarra.

                                                                               imatge del web del Mercat de Collblanc 

PERDIUS A LA VINAGRETA DEL RECTOR DE VALLFOGONA

 
Ingredients:
sal
1 tassa d'oli d'oliva
1 tassa de vinagre
1 tassa de Vimblanc
4 cebetes
1 cabeça d'all
2 tomaques petites 		Elaboració:
"Agafarem una perdiu de caça neta, trossejada i la sal corresponent i es posa en una cassola de fang. S'hi afegeix una tassa d'oli d'oliva, una altra tassa de vinagre i com no una tercera tassa de VIMBLANC. Hi posarem unes cebetes una cabeça d'all i una o dues tomates petitones hi ho deixarem coure a foc lent una bona estona fins que la perdiu quedi tova i el suc melós. Ni que l'oloreta us avisi un bon xic abans, no caigueu en la temptaciò d'interrompre la cocciò, deixeu-la fer ben feta."		  
Elaboració del VIMBLANC (vi dolç)

"A l'hora de la verema es tria el millor raïm preferentment macabeu, amb el piot els xafem, a mida que es fa el most l'anem treien i posant en una caldera, quant ja la tenim plena es posa al foc i la fem bullir fins que minva a la meitat, es deixa refredar i la posem al carretellet, al cap de un o dos mesos ja podem provar el VIMBLANC"

 

   Garcia en carta de vins                                                



Ha fet fortuna la creença que l'anomenat vi de missa és un bon vi.
En un restaurant barcelonès, en la carta de vins negres, s'hi pot trobar una marca insòlita: "Rector de Vallfogona"  4' 80 €
Vet aquí, que el mestre de vins d'aquest establiment, enòleg i alquimista d'afició, va tenir la rara pensada d'associar vi de missa amb rector i l'ha menat a batejar la seva elaborada creació alquímica amb el nom :  Amalgama Vitriòlica del Rector de Vallfogona.
 
 Quina  fama més curiosa la de mossèn Garcia que s'ha de veure fins i tot posant marca a un vi !


   Garcia també en les medecines                         

 
És sorprenent com la popularitat del nom de Garcia i de Vallfogona fou també utilitzat com a reclam de venda, com una eina per crear prestigi, credibilitat, autenticitat d'un producte.  És que abans com ara el màrqueting fa servir els personatges populars per a promoure productes.
Un prospecte d'un antic remei ens recorda les extraordinàries propietats curatives que s'atribuïa a l'Elixir supremo de Vallfogona, preparat pel Laboratorio del Dr. Vicente Garcia.  Es defineix com a: excitant, sudorífic, antespasmòdic i moltes d'altres propietats terapèutiques.  Que facilita la digestió combinant unes gotes de l'Elixir amb una infusió de plantes aromàtiques de Vallfogona.
 

(clicant sobre la imatge del prospecte és pot llegir amb comoditat el text íntegre)

 Un manuscrit autògraf                           
 La lletra de mossèn  F. Vicent Garcia               

 
Primera partida manuscrita (11-2-1608) assentada per la mà de F.V.Garcia com a rector de la Parròquia Santa Maria de Vallfogona de Riucorb  en  el llibre de registre de defuncions del poble.   El biògraf Mn. Ramon Corbella va poder fer-ne una reproducció abans de la desaparició de l'arxiu parroquial durant la guerra civil.  Figura en la seva obra Lo Rector de Vallfogona i los seus escrits, publicada l'any 1921.                  

 

     Vui als onze de febrer del any
mil siscents i vuit morí  Mateua Corbella del Molí de Dalt, viuda, fonc sepultada solemnement als dotze, assitiren a la sepultura deu preveres i predicà lo senyor rector de Savellà. Ha rebut la dita difunta tots los sacraments de la Santa Mare Iglésia i ha fet testament.
Al dia divuit se li féu la novena i cap de any, foren quaranta capellans i predicà lo rector de Vallfogona.
Sa pagat los drets parroquials.