LA MAJORDONA BRUTA

El Rector de Vallfogona tenia al seu servei una majordona que era molt vella, però endemés de ser vella es veu que era bruta i malendreçada. Se'n va parlar tant d'aquesta pobra dona que fins i tot se'n van fer unes corrandes jocoses que diuen així:

El Rector de Vallfogona n'ha caigut en gran baixesa, una dona n'ha llogat que no es pot tenir de vella. --Jo mai més de velles no en llogaria. Jo mai més de velles, no en vull cap més. A l'hora de fer tractes. -Ai senyor sóc aiguadera- Però quan anava al celler si feia amb una escudella.

De l'escudella no en té prou posa el cap sota l'aixeta i xarrupa, que xarrupa, el dimoni de la vella. Quan ella fa algun fregit, no posa oli a la paella; les gotes del seu nas les fa servir de mantega. Cada cop que va a fer el llit es moca amb les coixineres. Quan el senyor Rector ho sap, -Ai la bruta de la vella!

El Sr. Rector va restar tan escarmentat que mai més va tenir una majordona vella. Ara les volia joves, i, efectivament, així les contractava. Qui sap si aquestes noies varen ser la font d'inspiració dels seus nombrosos poemes que exalten la bellesa femenina.

Però ve't aquí que aquest canvi de cares va fer parlar molt, fins que propi Sr. Bisbe s'assabentà d'aquest peculiar costum del nostre Rector. Com és natural, el va amonestar, perquè aquesta insòlita conducta comportaria murmuracions i comentaris malintencionats. Li ordenà, per tant, que s'abstingués de contractar serventes tant jovenetes. Que, pel cap baix,  la majordona escollida  tingués no menys de quaranta anys.  D'aquesta manera, ben segur que seria més ben vist per la seva feligresia.
Però, una vegada més, l'enginy i la rauxa del Rector es posà de manifest i novament se'n surt amb la seva. El nostre mossèn per una part es resisteix a canviar d'hàbits, però per l'altra banda ha de complir les instruccions del seu superior. Amb aquesta complicada disjuntiva, arribà el dia d'escollir nova majordona. I... heus aquí què se li ocorregué:  triar per majordona a dues noies de 25 anys cadascuna. Ell pensà: 25 i 25 són 50, de manera que ja tinc majordona per més de 40 anys, tanmateix com ordenà el Sr. Bisbe! I... ell, tant cofoi !