MOSTRA POÈTICA del Rector de Vallfogona

Quan les lletres catalanes eren en franca decadència, les castellanes gaudien d'una salut plena: era el siglo de oro de la literatura castellana. Aleshores a Catalunya eren molt pocs els conreadors de la llengua catalana. La producció literària era escassa i més aviat vulgar, empobrida i plena de castellanismes. Mentrestant a Castella florien les grans figures de la literatura. La llengua castellana penetrava amb força en la societat culta catalana i anava adquirint puixant prestigi. Els nobles i poderosos de l'època, com una mena de moda, s’anaven passant al castellà.  Aquesta tendència afectava el lèxic i la sintaxi, i fins i tot la forma versificadora es veia influenciada. Els poetes d'aquell temps poc a poc anaven imitant la mètrica i els models literaris dels escriptors castellans. Sovint tractaven els mateixos temes que caracteritzen la sensibilitat barroca: poesia escatològica,  satírica, burlesca, amorosa,  de vegades fins i tot eròtica, amb inclusió freqüent d'al.lusions mitològiques. F.Vicent Garcia no se salvà d'aquesta tendència, però, en mig d'aquest ambient tan poc propici va ser sempre fidel al seu idioma nadiu, sempre va escriure en català. No és gens estrany, doncs, que sigui reconegut com el poeta català més destacat i representatiu de l'anomenada època de la decadència de la literatura catalana. Per a la confecció dels seus poemes, habitualment, emprà les rimes castellanes en ús: el romanç, les quartetes, el quintet i la dècima. El sonet, però, era la seva forma preferida, a jutjar per la nombrosa quantitat que en coneixem. La fama obtinguda fou tan notòria que en un

informe que Consell de Cent va enviar al rei Felip IV, deia:"en nuestros tiempos floreció en la poesía catalana, el doctor García, rector de Vallfogona, cuyos poemas son celebrados por insignes en agudeza, dulzura y propiedad de pensamientos" El recull que presento no és pas, ni de bon tros, un compendi antològic, senzillament és una petita mostra en vers. En prosa només coneixem el panegíric que predicà a Girona en ocasió de les exèquies del rei Felip IV i que posteriorment el Bisbe Robuster el féu imprimir. El criteri de selecció que he seguit no és ni qualitatiu –aquesta tasca es reserva als experts-, ni temàtic, ni cronològic, senzillament: són uns quants poemes escollits a l'atzar i de preferència estrictament personal. Al Rector de Vallfogona se l'hi han atribuït poesies i anècdotes de les que sovint no en tenim constància fefaent de la seva autenticitat, però, tampoc coneixem raons prou fonamentades per declarar-les apòcrifes. Per a la reproducció de la majoria d’aquests textos he utilitzat com a fonts preferents dues excel.lents compilacions realitzades modernament per dos tractadistes actuals que han estudiat amb rigor l'obra de F.Vicent Garcia: els professors Albert Rossich, Giuseppe Grilli, com també les publicacions de J. Vidal Alcover, M.A. Massip i J.F. Massip.  He considerat que els seus treballs són impecables, amb encertats i curosos retocs ortogràfics ajustats a la normativa  moderna que òbviament permeten una lectura més fàcil i entenedora. Alhora que són, també, la millor garantia d'autenticitat, fet que em permet d'obviar i perpetuar la reproducció d'obres de genuïtat dubtosa.

SELECCIÓ DE POEMES
SONETS	DÈCIMES	ROMANÇOS	QUARTETES	ELS GOIGS
POEMES DEL VIATGE PER MAR	ORACIÓ PANEGÍRICA	COMÈDIA DE SANTA BÀRBARA	ALTRES POEMES	RETORN