QUARTETES
(
redondillas)

    A una dama molt gran, casada amb un home petit.

    A una dama que, patint una gran set, li oferí son galant un gerro d'aigua.

    Crítica d'un bon quadro de Santa Bàrbara.

    Crítica d'un bon quadro de Sant Francesc.

   Crítica d'un bon quadro de Sant Llàtzer

   Crítica d'una mala pintura d'un Sant Màrtir

   Bons consells a una  minyona
 

sortida

 

 

 

 


 UNA DAMA MOLT GRAN CASADA AB UN HOME PETIT
 


Tots en comú ens alegram,
Joana, que hages pres marit; 
mes, com lo has pres tan petit,
par que l'has caçat al ram:

I, quan junts vos veig estar,
la junta és tan desigual
que no em par sinó un pardal
en paret de campanar;

quan abraçar-te vol,
per més que lo pobre creix,
un diürnal me apareix
sobre de un gran faristol.

Lo amor s' és fet carnisser,
i en la taula que ha parada
tu ets la cumplida pesada,
i d' ell tornes ne vol fer.

Un gentil plat se'n faria,
Joana, si a l'ast te posassen
i a ton marit aixatassen
ab un poc de malvasia. 

Mossèn Joan de Vallésia
(lo qui us esposà en tot bé),
¿no et recordes que et digué
qué aportaves a la Iglésia ?

Que, vent a ell tan poca cosa
 i a tu tan bella fadrina,
que éreu fillol i padrina
pensà, i no marit i esposa.

 

 

 

 


A UNA
DAMA QUE, PATINT UNA GRAN SET,

 LI OFERÍ SON GALANT UN JARRO D'AIGUA

 

La condició de l'avar,
senyora, vui vos convé,
i dir ab raó podré
que l'aigua dono a la mar!

Més estiguera en son lloc
( vist en mon cor lo que hi ha )
que la llançàs eixa mà
en mes muntanyes de foc;

pero, ai!, que, ab mil temors, 
des que el jarro us he donat,
recel d'eixa crueltat
nous desdenys i nous rigors:

que, com la Naturalesa
a rigors vos inclina,
de aqueix metall, boca i mà
aprendan nova cruesa.

Dins de mon pit consider,
senyora, en eixa beguda
la inundació i avinguda
del plant en qué es vol desfer.

¿Qué molt, doncs, si la preneu
 ab tanta cobdícia i gana,
si, a mes queixes inhumana,
mos mals en ella us beveu ?



 

 

 


CRÍTICA
D'UN BON QUADRO 
DE SANTA BÀRBARA


 

Si de Bàrbara divina
sols lo mig cos retratà,
curt lo pinzell no restà:
ans fonc traça peregrina.

Que si a la santa extremada,
cames i peus anyedira,
amb ells del món fugira
i al cel se'n fóra pujada.

 



 

 

 


CRÍTICA D'UN BON QUADRO
DE SANT FRANCESC


 

Francesc en lo món visqué
professant tal estranyesa,
que als ulls de naturalesa,
més mort que viu paregué.

Ací el pinzell lo ha mostrat
tal, que qui als dos mirara,
per mort al viu judicara,
i diguera al viu, pintat.

 

 

 

 

 

 


CRÍTICA D'UN BON QUADRO
 DE SANT LLÀTZER


 

A nova vida torní
quan Cristo em ressuscità:
torní a morir,  però ja
altra volta visc ací.

Entre coses mai oïdes
aquesta podré contar:
que sol me puc alabar
que dos morts tinguí, i tres vides.

 

 

 

 

 

 


CRÍTICA D'UNA MALA PINTURA
 D'UN SANT MÀRTIR


 

Les mans que m'aturmentaren
no foren en mi tan feres
com les torpes i grosseres
que en aquest llenç me posaren.

D'entre molts lleons isquí
tot sencer i immaculat,
i un ase m'ha atropellat
tal qual me veuen aquí.



 

 

 

 


BONS CONSELLS A UNA MINYONA


Vés a buscar espinacs
minyona, puix tant ho vols;
mes guarda que'ls caragols
no't toquen amb sos llimacs.

Mira com poses lo peu,
guarda bé, amada germana,
aqueixa roba de grana
que no té estima ni preu;

no'n faças tela de sacs,
vés remirada com sols:
mes guarda que'ls caragols
no't toquen a amb sos llimacs.

De aquella mostra argentada
lo engany, minyona coneix;
que lo que plata apareix
és una bava malvada:

del exterior no't pag
que's capa d'engany i dols:
mes guarda que'ls caragols
no't toquen a amb sos llimacs.

No't fies de qui no's fia
de algú, i amb ser ell tan moll
la casa se'n porta al coll
i per les banyes se guia:

no vages per los obacs
que per ell hi van a estols:
mes guarda que'ls caragols
no't toquen a amb sos llimacs.